L’equipament és una finca pública de gairebé 4.000 m2 que es troba a la zona boscosa del Park Güell, propera a la Font de Sant Salvador, entre els barris de Vallcarca i El Coll del Districte de Gràcia. Es situa a un node de corredors verds i s’inclou en la projecció del futur Parc dels Tres Turons (turó de la Creueta del Coll, turó del Carmel i turó de la Rovira).

En aquesta àrea, a més del bosc de l’Aula, hi ha 25 finques privades enjardinades que conformen l’àrea residencial del Bosc Turull. La tranquil·litat de la zona, allunyada del trànsit urbà, i la gran coberta vegetal, fa de l’espai un veritable refugi per a la biodiversitat.

Dins l’equipament, conjuntament amb entitats, escoles i col·lectius del barri i de la ciutat, es treballa per conservar i millorar aquesta biodiversitat, tenint cura dels diversos espais del bosc, els horts i les zones ajardinades amb plantes aromàtiques.

Malgrat el sòl desnivellat i pedregòs, la vegetació és abundant, i desigual pel que fa a la composició. S’hi pot observar la intervenció humana durant anys, ja que hi ha espècies vegetals amb un caràcter més ornamental o arbres fruiters, i a l’estrat arbori més alt hi ha una forta presència de pins que dominen per sobre de la resta de les capçades.

A l’estrat arbori més baix i a l’arbustiu, no hi trobem cap pi jove, només espècies escleròfil·les

mediterrànies, provinents moltes elles de rebrots de soca: llorers, garrofers, oliveres, aladerns, algun lledoner i alguna alzina. El sota bosc varia segons l’època de l’any i la seva

ubicació. A les zones més ombrívoles és escàs i poc divers amb espècies típiques d’un bosc mediterrani (liana, esparreguera, arítjol, rogets…). En canvi, a les zones més assolellades hi ha arbustos (aladern, marfull) i alguns rebrots dels mateixos arbres, a més

de troanes petites, pitosporum, carolines, etc. Per últim, l’estrat herbaci, està format per gramínies, malves,vinca… que creixen al voltant dels camins de la mateixa

manera que ho fa la vegetació ruderal (morella roquera, lletsons, ortigues, senecio, atzavares, aloe vera, lliris blaus…).

Per a la fauna urbana, els parcs i zones arbrades urbanes com aquesta tenen una funció tant de refugi com de font d’alimentació. La quantitat d’espècies que s’hi poden trobar (vivint-hi o de pas) depenen de la magnitud del parc, la diversitat d’ambients, l’estructura de la vegetació i la proximitat de les zones naturals perifèriques i l’existència de corredors verds de connexió amb aquestes. D’aquesta manera, per la situació privilegiada d’aquesta parcel·la en plena zona forestal del Park Güell, les seves característiques i l’accés restringit li confereixen un caràcter de refugi de fauna que permet aixoplugar algunes espècies que en d’altres parcs més urbans

serien més difícils o bé impossibles de trobar.

Malauradament, tal i com citen García-Rodríguez, S.et al. (2008), uns nous actors han vingut a complicar la trama faunística urbana i la finca de Turull no se’n escapa: els animals exòtics. La proliferació d’espècies d’amfibis,rèptils i aus al·lòctones, poden malmetre els equilibris naturals d’aquests racons de natura urbans que són per si mateixos molt inestables i fràgils

Les diverses parcel·les d’horta presnets a l’Aula que formen part de la Xarxa d’Horts Urbans de Barcelona, també tenen un alt valor ambiental per a la ciutat, ja que esdevenen nous espais verds públics que afavoreixen la presència d’aus, insectes pol·ñnitzadors i d’altres espècies interessants.

Des de l’Aula, i amb la participació i complicitat de diversos col·lectius, es traballa per millorar aquesta diversitat, realizant tasques com extreure espècies vegetals invasores, millorar el sòl del bosc, afavorir la presència d’ocells amb la instal·lació de caixes niu i menjadores, afavorir la presència de pol·liitzadors amb la creació d’hotel d’insectes, controlar espècies perjudicials com l’eruga processionària i realitzar algunes tasques de seguiment i monitoreig, com és el cas dels ratpenats o els inventaris de fauna, per tenir un millor coneixement del bosc. Sempre, com no podia ser d’altra manera, aprofitant aquest espai i aquestes tasques de manera didàctica per donar a conèixer aquesta biodiversitat que ens envolta i promoure la seva cura i estima.