Aquest mes d’octubre ha passat un fet força inesperat que ens ha entristit molt.
Un matí, sense previ avís, van aparèixer un munt d’operaris i van tallar el gran plàtan de Turull, que certament presentava símptomes de deteriorament i podia arribar a esdevenir un perill per la caiguda de branques.
Ens hauria agradat saber-ho amb antelació per poder-ho comunicar al veïnat i a les escoles properes; ens hauria agradat trobar una manera d’acomiadar-lo; ens hauria agradat pensar com aprofitar les branques i fullaraca per aportar matèria orgànica al bosc; ens hauria agradat pensar totes les opcions que podria haver tingut aquest gran arbre i triar la millor…
Ara la plaça queda més buida, presidida pel gran pi i la soca del plàtan (de 2 m. d’alçada aprox.), que esperem que les escoles properes o entitats de l’ecosistema de Turull decideixin què en volen fer (un refugi de fauna, un tòtem…). També ha quedat a terra una de les seves branques, a mode demostratiu per poder observar el munt de túnels i textures que tenia a l’interior.